Comparació Barcelona-Granada

Marc físic
Barcelona	Granada
Ciutat costanera Més gran (101km2) Més habitants (1.615.448) C.A. Catalunya Clima Mediterrani. Amb diferents matisos. A l'hivern no fa especialment fred i l'estiu no es especialment calor. Això es deu gràcies a la influencia del mar. Riu Besós (a la banda nord de la ciutat) i Riu Llobregat (a la banda sud de la ciutat).	Ciutat interior Més petita (88km2) Menys habitants (239.017) C.A. Andalusia Clima Mediterrani Continentalitzat, és un clima molt fred i  amb abundants gelades a l'hivern i molt calorós a l'estiu. Rius: a la ciutat de Granada hi ha diversos rius; rio Genil, rio Darro, i petits “barranquillos”.

Marc històric
Barcelona	Granada
Edat antiga. Els primers habitants van ser els ibers. El poblat Iber que va habitar Barcelona van ser els Leiatans, el seu poblat més representatiu va ser Barkéno, situat a la montanya de Montjuïc. S’hi van estar allà fins el segle I a.c. Quan els romans va refundar la ciutat i li van posar el nom de Barcino. Al segle V d.c. Quan va caure l’imperi romà, la ciutat va ser invaïda pel poble Visigot. Edat mitjana. Després del regant visigot, a principis del segle VIII d.c. Barcelona va ser conquerida pels musulmans, adoptant el nom de Madinat Barshaluna. Aquest regnat va durar un segle, perquè a l’any 801 d.c.  La ciutat va ser ocupada pels carolingis, que la van convertir en la capital del comptat de Barcelona. Barcelona va augmentar les seves rutes marítimes, sent una ciutat molt important a nivell europeu. Construcció d'edificis molt importants com l'església de Santa Maria del Mar.   Més tard arribà una epidèmia molt important (la pesta negra) que mata a una part molt      important de la població. Edat moderna.   Van construir la muralla. El 1714 va esdevenir la guerra de successió, on lluitaven els borbons (Espanyols) contra els Austríacs, als qui Catalunya recolzava.   Es va construir el Passeig de St. Joan i la Rambla. Edat contemporània. A començament del segle XX finals del XIX neix a Barcelona dos nous corrents, el Noucentisme i el Modernisme. L'aparició del Modernisme coincideix amb l'expansió econòmica i social de la ciutat. L'arribada de la Dictadura del general Primo de Rivera, el 1923, estronca les il·lusions de la Mancomunitat. El 1931 es recupera la democràcia i es proclama la república. Però al 1936 esclata la guerra civil i retorna al poble una dictadura (coronel Franco).  A partir del 1939 Espanya pateix una post guerra molt forta.   Passats els anys Catalunya es recupera i al 1952 se celebra a Barcelona el Congrés Eucarístic Internacional i al 1992 es celebren a Barcelona els joc olímpics. Ara Barcelona actualment és una ciutat amb un fort reclam turístic i cultural per a gent de tot el món.	Edat antiga. Els primers ocupants de Granada van ser un petit poblat Íber que estava assentat als turons de la vora de la ciutat. Els romans també van ocupar la citat després de la victòria contra els cartaginesos. Edat mitjana. La ciutat de Granada va estar desocupada molt de temps després de la caiguda de l’imperi romà. Amb l’entrada dels musulmans a la península ibèrica , una tribu musulmana liderada per Zawi ben Ziri va fundar el Medinat de Granada l’any 1013. Hi ha tres regnats diferents en la història de la Granada musulmana, el regnat Zirí, el Bereber i el Nazarí. Però l’últim rei nazarí de Granada va abandonar la seva dona musulmana per una cristiana, llavors Boabdil va passar a ser el nou rei. Granada es va dividir en dos bàndols, els partidaris del primer rei, i els partidaris del segon rei.  Al 1492 els cristians van invaïr Granada i Boabdil els va entregar les claus i va passar a formar part del regne de Castella. Van cristianitzar als habitants, i als que no volien els van fer fora. Al S XV era la ciutat més gran d'Europa amb més de 165.000 habitants. Edat moderna.   El seu paper institucional creix molt. S'inverteix molts diners en el manteniment, en arreglar l'Alhambra i altres edificis d'interès, i, sobretot, en construir tants edificis cristians com pugessin per contrarestar els àrabs, com per exemple la Catedral, la Capilla Real, la Cartuja... Es pot dir que Granada era, llavors, una ciutat en obres. La ciutat va patir una serie de catàstrofes naturals (innundacions) i epidermis, el que va fer mimbar la seva població notablement. Edat contemporània.   Durant els segles XIX y XX Granada ha experimentat grans creixements demogràfics i urbanístics. L'Albacín ha conservat el seu entremat original i les cases amb jardí, els “cármenes” que recorden els antics habitatges musulmans. Els canvis més importants han estat el traçat de la Gran Vía de Colón (1895), la destrucció del barri de la Medina i l'aparició de diversos barris perifèrics. Ara Granada avui, és un centre turístic i cultural de prestigi internacional, amb nombrosos edificis reconeguts internacionalment com a Patrimoni de la Humanitat.